Manel Escriba es un bloc de : ceSabadell.com

Chus Pereda. Un gran que ens ha deixat

Malauradament ens ha deixat un altre gran.
Jesús Pereda, ‘Chus’, com li agradava a ell, ens ha deixat víctima d’un càncer. La darrera vegada que el vam poder veure a Sabadell va ser precisament per commemorar el 40è. aniversari del Centre d’Esports Sabadell per la Copa de Fires, acte que va organitzar la meva penya, @rlekinats.com.
Precisament per aquest col·loqui que us acabo de recordar, vaig tenir l’oportunitat de conèixer-l’ho en persona i tot i que pel poc que en sé, puc ben dir que ens ha deixat, sobretot i abans que res, una bona persona.

Cromo de la temporada 1969/70, en la que vam jugar la Copa de Fires, de l’editorial FHER.

Article escrit per : Manelinho | El 28 setembre 2011 | Arxivat a : Actualitat,Dècada 1960-69,Dècada 1970-79 |

Marxa un mite

Ahir ens ha deixat un altre d’aquells mites que van tenir la sort d’escriure una pàgina en la història del nostre club.

Ramon Montesinos Calaf, va fitxar pel Centre d’Esports Sabadell la temporada 1967/68, formant part de l’època daurada del futbol arlequinat, incloent la famosa quarta plaça en la lliga que ens portà a jugar la Copa de Fires, i s’hi va quedar fins la temporada 1973/74, ja a Segona Divisió.

Jugava del que per aquell temps s’en deia un ‘volant’ i ara en diem mig-centre, basava el seu joc en la fortalesa física, dels que es feia respectar, tot i que sempre amb joc net, com es demostra amb només una targeta groga en els vuit anys que va jugar a Primera Divisió, 3 al F.C. Barcelona (de 1963/64 a 1966/67) i 5 al Centre d’Esports Sabadell (des de 1967/68 fins la 1971/72).

Ens ha deixat amb només 67 anys, una mort evidentment prematura que deixa un altre buit que no es podrà omplir.

D.E.P.

Cromo corresponent a la temporada 1971/72 d’Ediciones Ruiz Romero.

Article escrit per : Manelinho | El 30 desembre 2010 | Arxivat a : Dècada 1960-69,Dècada 1970-79 |

De tal riu, tal aigua (Isidro i Quique Sánchez)

Hi ha una dita que en català és ‘de tal riu, tal aigua’, que ve a ser el mateix que ‘de tac buc, tal eixam’. En castellà en dirien ‘de tal palo, tal astilla’.

I aquí enceto una nova categoria. En el món del futbol és habitual que el fill d’un gran jugador es dediqui a la mateixa professió, tot i que no ho és tant que el fill iguali o superi al pare… sempre que el primogènit hagi jugat a l’elit.

Al C.E. Sabadell hem tingut alguns grans jugadors primogènits d’altres jugadors. Alguns d’aquests també han arribat a jugar a l’elit.

El primer cas que us proposo és el del gran Isidro Sánchez García-Figueras, pare de Quique Sánchez Flores. Va jugar durant tretze anys a Primera Divisió, guanyant quatre lligues, de forma consecutiva (amb el Reial Madrid) i també una Copa.

El defensa nascut a Jerez de la Frontera va arribar a Sabadell, provinent precisament del Reial Madrid, la temporada 1965/66 i es va quedar aquí fins que es va retirar a la temporada 1970/71, amb 34 anys.

Es va casar amb la germana de la ‘bailaora’ Lola Flores, Carmen, fet que li comportà cert seguiment per part de la premsa rosa, tot i que també feu que l’anomenada ‘diva’ flamenca visités l’estadi de la Nova Creu Alta.

Fruït d’aquest matrimoni va néixer en Quique, que també va signar un molt bon currículum com a futbolista, tot i que no tant com el seu pare: va jugar dotze temporades a Primera, una menys que el seu pare, ‘només’ va guanyar una lliga… i no va jugar al C.E. Sabadell. Però a diferència del seu pare, que no hi va estar interessat de manera professional, s’està fent un bon nom com a entrenador (sota el meu punt de vista).

P.D.: També tinc cromos d’en Quique, tant de jugador com d’entrenador, però no els publico perquè, com ja he dit, mai va jugar al Sabadell i, de moment, tampoc ho ha fet d’entrenador.

El cromo que adjunto correspon a la temporada 1967/68, publicat per l’editorial Fher.

Article escrit per : Manelinho | El 11 juny 2010 | Arxivat a : Dècada 1960-69,Dècada 1970-79,Pares i fills |

Lluís Muñoz, un sabadellenc sempre implicat

Hi ha moltes persones que s’estimen  aquest club, però hi ha qui ho fa d’una manera especial, tot i el pas dels anys. 

Un d’aquests és en Lluís Muñoz i no he iniciat aquest bloc per ell perquè sí. Ho he fet perquè en Lluís és un dels jugadors que va tenir la sort de ser un dels integrants del millor equip de la nostra història, el que va assolir el quart lloc en la temporada 1968-69. I posteriorment va poder defensar els nostres colors arlequinats, per primera vegada a la història, a Europa.

A això hi vull sumar que era l’únic jugador d’aquell mític equip que era nascut a la nostra ciutat.

No voldria oblidar-me de dir-vos que va ser escollit Millor Esportista de la ciutat al 1954 fet que, com a futbolista, només ha repetit en Lino Gutiérrez.

I comento això de que s’estima el club perquè sempre que he hagut de comptar amb algú per algun acte, per homenatjar algú, rememorar o recordar algun fet o simplement per xerrar del Sabadell, rarament he trobat a algú més disposat a el que faci falta.

El cromo que he inclòs correspon a la temporada 1970/71, la posterior a la que vam jugar la Copa de Fires (actual Europa League). És de l’editorial FHER que, com es pot veure, els imprimia amb una foto de cos sencer per davant i per darrera una ‘foto’ de la cara amb una breu presentació del jugador en qüestió.

A títol personal: de les millors col·leccions de cromos que s’hagin publicat mai.

Article escrit per : Manelinho | El 11 maig 2010 | Arxivat a : Dècada 1960-69,Dècada 1970-79 |